Estimats, estimades,

Tal i com us vam anunciar fa unes setmanes, i si ens seguiu a xarxes també ho haureu vist, ahir dissabte 30 de novembre vam assistir a la Fira Indilletres de La Bisbal de l'Empordà. Des de l'organització del festival em van convidar a formar part d'una taula rodona moderada per en David Guzmán (crush absolut) i amb la participació també d'en Pep Antoni Roig, filòleg, escriptor, guionista i publicista. I jo allà al mig, sabeu? Com a creadora de contingut de llibres i doctora en biomedicina. Ole tu, hahaha. La síndrome de la impostora que ens persegueix a moltes fent acte de presència. Si ja em sol passar en congressos i xerrades que he de fer professionalment parlant dels meus temes, imagineu en una taula rodona envoltada de gent que en sap un niu sobre literatura. I ja em veieu allà al mig, jo, que només faig posts i vídeos sobre llibres que llegeixo com a divertimento. Però precisament em van dir que el perfil científic i aquesta visió "des de fora" era el que buscaven. I un cop acabat l'acte, i fent-ne la reflexió posterior, crec que potser sí que vaig poder aportar alguna cosa.

El tema principal sobre el qual girava la conversa era els joves i la literatura. Com s'informen, els joves, sobre quins llibres els ve de gust llegir? Com aconseguim transmetre la tradició literària, els nostres clàssics, a les generacions posteriors? Evidentment es va parlar de TikTok, de la recomanació acrítica per part de creadors de contingut a mode de publicitat, i de les lectures obligatòries als instituts. Les xarxes formen part del nostre dia a dia, i pretendre prohibir-les o que els mòbils desapareguin no és pas la solució. Com ho integrem tot plegat, doncs? Es pot parlar bé dels llibres sense buscar la llagrimeta fàcil, amb una mica de criteri, amb pros i contres, i de manera atractiva? O només funciona vendre emocions que arriben a fregar la pornografia emocional? Es pot parlar de llibres en 30 segons? O ens petem les directrius del que la xarxa vol que facis i aconseguim xerrar de llibres de manera xula i reposada? És possible, però sembla que va en detriment de l'engagement, de l'èxit, de la viralitat. I pels que s'hi dediquen (o pretenen dedicar-s'hi) professionalment, això és un problema.

També vam xerrar de clàssics, tot i que sembli una guerra perduda. Si ja d'entrada ens preocupa que els joves agafin un llibre, podem pretendre que agafin Rodoreda o Carner? El gaudiran? Odiaran llegir? L'esforç ha de ser col·lectiu, d'escoles, famílies i mitjans públics. Les lectures obligatòries han de ser acompanyades, i segurament, contextualitzar-les hi ajudaria. Els clàssics que perduren fins als nostres dies potser no parlen el nostre llenguatge, però sí que parlen de temes (per sort o per desgràcia) universals, atemporals. La feina, les diferències de classe, l'amor, la violència masclista. I això s'ha de saber explotar. El gust per la lectura, cultivar-ne l'hàbit, el gaudi de l'experiència, no pot anar només lligat a la lectura de clàssics de fa cent anys. Entre experts de teoria literària i filologia vaig confessar no haver tornat a agafar un llibre de Rodoreda des de l'institut. I en fa molts anys, d'això, creieu-me. Vaig acabar fins al monyo dels coloms i el colomar de la jefa de la literatura catalana. I segurament hauria de dir això amb una franja negra que em tapés els ulls per intentar anonimitzar una confessió xocant, si més no, per algú que es passa el dia xerrant de llibres. Però haver cultivat el gust per la lectura fa que en algun moment, n'estic 100% segura, hi tornaré. I la llegiré des d'uns ulls menys adolescents, més amables.

Com veieu, amics, molts melons. La tensió i els nervis estomacals van anar de baixada a mesura que avançava la xerrada, i espero que qui hi assistís també en gaudís. Als que hagueu arribat fins aquí, moltes gràcies per ser-hi i per la fidelitat!

LAIA